Cacaolat endolçarà l'arribada del 2012

Llegeixo a les notícies i el Twitter en va ple de piulades que el proper any 2012, és a dir d'aquí a poques hores, entrarà amb un bon cacau... Efectivament es tracta d'un bon cacau batut, anomenat Cacaolat.

Amb el resorgiment d'aquest producte i la seva marca, que fins fa poc semblaven abocats a desaparèixer (o si més no a un possible canvi de nacionalitat), però què gràcies a l'afany (i visió estratègica) de dos grans grups empresarials catalans (Damm i Cobega, principalment) es mantindrà a Catalunya, tothom podrà tornar a gaudir d'una dolça estona amb els seus amics i un Cacaolat.

Aprofito per recordar quan feia de cap d'unitat d'un agrupament escolta, i retornant de fer qualsevol sortida anàvem a fer la valoració a un dels bar del poble i "sempre" ens demanàvem un "Cacaolat"... fins arribar a l'extrem de guanyar-nos el sobrenom de la "penya Cacaolat".

"Des de sempre i per sempre"

Un anunci dolç per obrir el nou any 2012, i un anunci ple de il·lusions per acomiadar un 2011. Potser aquest any 2011 que acomiadem no ha estat tan bo com desitjavem però que per sort ja no es podrà apuntar cap més resultat ni positiu ni negatiu...

Anna de Codorniu i l' anunci de Nadal

A més dels polvorons, els torrons, les llums, la companyia familiar i els sopars nadalencs, tenim els ja famosos anuncis de nadal. Un dels principals, els de cava. Sembla que les bombolles de Freixenet han explotat i ara Codorniu i la seva filla mimada tenen millor acceptació, a la taula i als consumidors. I s' han guanyat aquesta estima.

Victorio i Lucchino van dissenyar 3 vestits diferents per l' anunci d' Anna de Codorniu d' aquest any: Pinot Noir, Parellada i Chardonnay. Els noms dels vestits fan al·lusió al tipus de räim que utilitza Codorniu per a fer el seu cava i la decisió final sobre el vestit que lluiria la model a l' spot final era tota nostra.

A la web www.annadecodorniu.es podíem escollir el nostre model favorit. També es va fer una acció off - online per votar el vestit que protagonitzaria l' anunci nadalenc. Els vestits es podien veure al centre comercial de L' illa Diagonal durant el període de votacions:

Finalment, va resultar guanyador el vestit Pinot Noir amb un 39% de les votacions. El meu vot va anar cap a Parellada (el vestit rosa) però, veient l' anunci, veig que la decisió de la majoria ha sigut encertada.

I vosaltres, Què en penseu del resultat final? Us agrada l' anunci?

Mentre esperem la vostra opinió, us desitgem un bon començament d´any!

#DeseosMARCAS2012

Ja fa fred, avui sabrem si ens farem rics o no i ja tenim mig peu a l'any nou.

És època de campanyes de Nadal, d'optimisme, de bons desitjos i de tot tipus de felicitacions.

Però també és època de reflexió, de fer balanç, de noves propostes i de pensar en millorar.

Si poguessis demanar un desig a una marca, què li demanaries? Des de Winc s'ha pensat que expressar els nostres desitjos a les marques és una bona manera de felicitar aquestes festes i de tenir l'oportunitat de, tots plegats, reflexionar sobre el paper que han de jugar la comunicació i el marketing en un futur.

 

Aquests són alguns dels desitjos que es poden llegir al hashtag #DeseosMarcas2012

jrmoleroyll 
Que la comunicación sea diálogo y no sólo monólogo, y que las marcas políticas también tomen buena nota... #DeseosMARCAS2012

meri_2  
Que las marcas abandonen los convencionalismos que impiden avanzar, que sean valientes y atrevidas #DeseosMARCAS2012

amets_  
Deseo un marketing de personas para las personas, movilizador, inspirador y capaz de cambiar el mundo. #deseosMARCAS2012

alexcabre 
Deseo que inBranding pase a ser una palabra clave en la agenda de todas las marcas. #DeseosMARCAS2012 bit.ly/utBzYd

adriamelgar 
Deseo que las marcas nos ilusionen, nos emocionen, nos cautiven. Nos conviertan en brand lovers. #DeseosMARCAS2012

comms_planning ignasi pardo 

Deseo que los consumidores apoyemos a las marcas que abanderan causas sociales por convencimiento ; ) #DeseosMARCAS2012

Tots, a prendre nota!!


Més a Marketing Democrático

"Mii". Què serà? Incògnita desvetllada

Dimecres, 14 de desembre, quan a 3/4 de 7 del matí arribes a Barcelona des del teu poble amb bus no t'esperes que just davant de la teva parada hi hagi una carpa i unes lletres super-il·luminada. Les lletres Mii memoritzades al meu cap, i temps justet per reaccionar i fer fotos per a un possible post de l'Hortet Digital...

A migdia sortir amb companys de feina a dinar, i de camí al restaurant creuar-te amb uns cotxes rotulats Mii. Vatua l'olla, les mateixes lletres. Fixar-te en la marca i veure que són Seat. Com que estaven aturats en un semàfor, novament temps justet per fer fotos per a un possible post a l'HD.

Per la nit, de tornada cap a casa una postal increïble la carpa il·luminada amb un cel estrellat, semblava que estiguéssim al pol sud just el dia que es celebra el centenari de l'arribada d'Amundsen.

Si entreu a la web del Seat Mii veureu que està previst que els cotxes circulin fent proves el divendres 16 i el dissabte 17. Segurament avui han fet una posada en escena per supervisar tota l'operativa d'aquesta acció de "Street Marketing".

Xerrada d'Alex Cabré a Mercadotècnia II

El dimarts 22 de novembre, per la tarda, l'amic Alex Cabré (Winc) ha estat fent una xerrada molt interessant als alumnes de Mercadotècnia II del curs 2011-2012 (segurament el darrer curs d'aquesta assignatura dins del 2n cicle d'ITM).

Ha fet una magnífica intervenció sobre Brand Management, la seva àrea de treball, i hi ha afegit un ingredient molt interessant i útil pels alumnes, com és parlar dels nous espais de feina per a nous professionals com ara ells apunt de sortir de l'acadèmia.

L'Alex Cabré en un moment de la seva xerrada.

Ens ha fet un petit resum dels continguts de la seva xerrada, dient-nos que parlaria de: Qui?, A qui? i Com?; per l'establiment de plans estratègics de marca. Abans però ens ha fet un petit repàs, al llarg del temps, d'allò Què s'enten per una marca? i Què és una marca forta?, així com també ha volgut trencar uns quants convencionalismes, com per exemple: Les marques es construeixen amb publicitat.

Un cop preparat el terreny ha començat a parlar del "Qui?", referint-se als anunciants. En aquest primer punt ha volgut destacar la feina feta per democratitzar el màrqueting per a què totes les empreses, siguin de la dimensió que siguin puguin fer màrqueting i crear marques. Ha fet referència al seu projecte "Màrqueting Democràtic", desenvolupat conjuntament amb el seu soci a Winc, el Guillermo Martorell, amb qui ja porta col·laborant des del 2006. En aquest apartat també ha volgut aprofitar per parlar de marca personal, i la importància de potenciar la marca a qualsevol nivell.

A continuació amb l' "A qui?" s'ha focalitzat amb la comunicació interna i un altre projecte d'ells anomenat "InBranding", per parlar dels consumidors i de com sovint les empreses obliden els seus primers grans consumidors, els treballadors i col·laboradors, és a dir el seu públic intern.

Per últim, quan s'ha referit al "Com?", ho ha fet amb l'experiència de marca. En aquest darrer tram de la xerrada ens ha sorprès a tot l'auditori en fer-nos arribar un primer esborrany d'un nou projecte que tenen entre mans, que segurament veurà la llum durant el primer trimestre de 2012; i del qual intentarem fer crítiques constructives si s'escauen.

Moltes gràcies a l'Alex Cabré per la seva exposició, i també per confiar en nosaltres per fer-hi un cop d'ull a un esborrany del seu nou projecte... Esperem ansiosament veure aviat el resultat final i que tingui un gran èxit com els dos anteriors.

El nou Màster Universitari de Màrqueting (MUM) inaugurat per la UAB

El passat dijous, 10 de novembre, a les 6 de la tarda es va desenvolupar l'acte d'inauguració oficial de la 1a edició del Màster Universitari de Màrqueting (MUM) de la UAB.

L'acte va comptar amb la presència de membres del deganat de la facultat d'Economia i Empresa, part del claustre de professors del màster així com els alumnes del mateix, principals protagonistes de tota acció formativa.

Va obrir l'acte el Dr. Joan Clavera, degà de la Fac. Economia i Empresa, que va donar la benvinguda i va passar la paraula al vicedegà Dr. Joan Llonch, que també forma part del professorat del màster.

El Dr. Llonch va agrair a la coordinació del master i el professorat per l'esforç per posar en marxa aquest programa formatiu de postgrau, i alhora va felicitar als alumnes per la seva tria, indicant-los que estaven en el 3r programa de postgrau de màster de la UAB amb més alumnat.

Tot seguit va presentar al ponent, Sr. Xavier Argenté, enginyer industrial i CEO Gallina Blanca Star.

Dr. Joan Llonch, Dr. Joan Clavera i Sr. Xavier Argenté

El Sr. Xavier Argenté va agrair poder fer la primera lliçó inaugural d'aquest nou màster de màrqueting, i el seu principal propòsit és “compartir experiències i no fer una presentació formal i acadèmica”. Com ja va quedar clar a la seva presentació ell és enginyer industrial de formació i no pas de l'àmbit de màrqueting, tot i que sempre n'ha estat molt vinculat. També va dir que sempre ha estat molt vinculat al món de la multinacional i sobretot nordamericana.

Va fonamentar la seva xerrada en tres lliçons: el consumidor final és el "rei", el consumidor és "predictible" i és "disruptiu" amb innovació. Va dir que actualment les decisions es prenen per consens, només perquè no tothom ho veu del tot clar però ningú vol aixecar la veu per criticar. Va argumentar que les dades bàsiques de comportament del consumidor són similars a tot el món, i que només calen dades i anàlisi per comprovar-ho, i també va recordar que la innovació no és predictible.

El Sr. X. Argenté va oferir 3 preguntes constants bàsiques per a resoldre dubtes empresarials: Quota de mercat vs Resultats, Curt termini vs llarg, i Consumidor local vs global. Alhora va recordar als alumnes la necessitat cabdal, quan s'analitzen casos pràctics, que cal treure el soroll de fons i centrar-se en allò més important.

Pel que fa a la dicotomia Local vs Global va posar l'exemple d'ells mateixos, on Gallina Blanca està reconegut com a proveïdor lider de solucions culinàries. També va exemplificar una dicotomia com l'anterior, però aquest cop basada en “Alimentació vs Indústria”, i novament va posar a Gallina Blanca com exemple, ensenyant la piràmide de necessitats, on la base seria la Població i la part superior seria el Valor Afegit, i entremig trobaríem Necessitats alimentàries i Industrialització.

Va voler deixar molt clar que l'actual crisi influencia en els comportaments, i que els mercats són els consumidors de tot el món. Per acabar amb una conclusió: els consumidors són la força... i una recomanació: formar-se continuadament.

El Dr. Clavera, agraeix al Sr. X. Argenté la seva lliçó inaugural i s'adreça a tot l'auditori per desitjar un bon curs 2011-2012 i declarar-lo inaugurat oficialment.

Bon...!!!! Feliz...!!!! Merry...!!!!

Bon...a nit a tothom, i que ningú s'espanti. Això que heu vist en aquesta imatge només són proves durant el muntatge dels llums de nadal del passat dilluns 7 de novembre, per la tarda-nit de tornada cap a casa. Per sort, encara no han donat el tret de sortida per començar a consumir, tot i què ja hem pogut escoltar algun estudi de mercat que diu que "més despesa per Nadal per oblidar la crisi", arribant a gastar uns 668 euros de mitjana per família (és a dir 13 euros més que la campanya de nadal 2010), sobretot en menjars i regals útils... és a dir que ja ens estan donant pistes de que podrem comprar i que trobarem per satisfer les nostres necessitats.

Twitter per a escèptics

Twitter va veure la llum l'any 2006 i es podria dir que és la xarxa social que més ha canviat la nostra manera de comunicar-nos durant els últims anys.

És la xarxa social que ha experimentat un major creixement entre els anys 2010 i 2011. A setembre de 2011 tenia 200 milions d'usuaris registrats, dels quals uns 50 milions s'hi connecten diàriament. Al febrer de 2011 es publicaven 110 milions de tweets diaris, al juny ja n'eren 200 milions i actualment es publiquen 250 milions de tweets al dia. Durant 5 dies es publiquen 1.000 milions de tweets.

Unes xifres astronòmiques. No obstant, quasi la meitat dels comptes de Twitter queden inactius i alguns estudis revelen que només uns 20.000 usuaris generen el 50% del contingut que es publica a Twitter. Què fa que més de la meitat dels usuaris no participi o no utilitzi gens el seu compte un cop obert?

Les xifres que comentaré a continuació estan extretes d'un estudi realitzat al 2010 per Madrid Network sobre l'impacte de Twitter en la generació i difusió de l’ innovació. Podeu veure l’estudi complet aquí.

No sé si us passa a vosaltres també, però quan parlo de Twitter amb moltes persones del meu entorn, la conversa es pot resumir en:

- No tens Twitter?

- No, és que twitter jo... Seguit de mil excuses varies.

Escèptics, esteu atents!

Excusa número 1: No tinc Twitter perquè els meus amics no en tenen

Bé! Ja és hora de sortir de la closca i conèixer gent nova! Els teus amics segur que són genials, però pel món també volten persones molt interessants.

Un 81,6 % segueix a gent amb la que no té cap contacte directe. Cada usuari segueix de mitjana a 222 comptes i és seguit per 389.

Un 44% dels enquestats en l'estudi creu que Twitter és una eina molt bona per conèixer gent amb idees o projectes interessants i un 32% creu que és una eina bona o molt bona per fer contactes a nivell professional.

Una foto i una bio són fonamentals a l'hora de crear una bona primera impressió.

Excusa número 2: Tinc Twitter, però no sé quin ús donar-li

Aquest és segurament el gran motiu pel qual molts dels comptes queden inactius. Si bé és cert que l'ideal seria obrir-se un compte de Twitter amb un objectiu clar, el més normal és que al principi només es tingui la intenció de provar-lo i veure com és.

El 57% dels enquestats assegura utilitzar Twitter tant per temes personals com per temes professionals i un 54% creu que és una eina excel·lent per estar al dia del que passa a internet. Un 62% comparteix links que considera interessants, un 41% intercanvia de tant en tant opinions amb altres usuaris i un 42% twitteja idees i reflexions. Un 40% explica a vegades les seves experiències de compra i de consum. Dades especialment interessants per les empreses.

Tens Twitter però et sents com un pop en un garatge? Segur que tens moltes ganes d'aprendre i també moltes coses a dir. Poc a poc aniràs agafant ritme i trobaràs el teu lloc dins la xarxa social.

Excusa número 3: No m'agrada, només s'hi publiquen tonteries

La qualitat de la teva experiència a Twitter millorarà o no en funció de la gent a la que segueixis. Si segueixes a persones que segons el teu criteri només piulen tonteries, evidentment només llegiràs tonteries. Pot ser que no t'agradi, però no pel fet de que s'hi publiquin tonteries, ja que els continguts els tries tu.

Un 84% dels enquestats consulta la pàgina de Twitter dels usuaris abans de decidir si seguir-los o no. Els aspectes que més valoren a l'hora de seguir algú són l'interés dels últims tweets, el seu bloc o pàgina web i l'afinitat professional.

Excusa número 4: No tinc temps. Ja tinc Facebook

L'etern Facebook vs Twitter. Les dos xarxes socials són completament diferents i no tenen perquè ser excloents.

La gran majoria dels usuaris de twitter enquestats, forma part d'altres xarxes socials. Un 93% té un compte de Facebook i un 60% també pertany a LinkedIn, la xarxa social de caire més professional. A més a més, gairebé un 75% dels usuaris tenen un bloc.

Excusa número 5: És molt complicat

Complicat? Potser pels teus avis, deixant de banda els més moderns, que s'animen amb tot. Simplement és diferent a tot el que hi havia fins ara. Si no te'n surts, a internet hi ha moltes guies i consells i segur que coneixes algú que et pot donar un cop de mà. Una mica d'iniciativa!

Escèptics, ja no teniu excusa per desconfiar de Twitter. Us ho diu una que amb coneixement de causa creu sincerament que si s'utilitza bé, Twitter és una molt bona eina per enriquir-se tant personalment com professionalment.

També podeu llegir aquest post al meu bloc

Tu, la teva feina i el Marketing

Quan tenia 16 anys, la Rebeca va treballar de pastissera . Va ser una època molt important en la seva vida. Encara no sabia que li apassionava el marketing ni que s’hi acabaria dedicant .

"M’agradava jugar a endevinar quin tipus de pastís comprarien els clients que entraven per la porta "

Resulta que la majoria de clients triaven el seu pastís en funció de la seva procedència. Els espanyols acostumaven a quedar-se els pastissos més grans. Els alemanys adoraven els pastissos de fruites i els francesos, els de xocolata.

Fruit d’aquesta experiència, va descobrir que la seva passió era el marketing i després d’haver estudiat Administració i Direcció d’Empreses (ADE), va decidir estudiar Investigació i Tècniques de Mercat (ITM).

I un cop acabada la carrera? Fem un màster? Treballem? Viatgem? Estudiem idiomes?

Si triem l’opció d’endinsar-nos en la jungla del món laboral, és molt important espavilar-se i intentar fer les coses de manera diferent. Tenir un perfil a Infojobs i enviar currículums és útil, però és el que fa tothom. Si volem resultats diferents, no podem fer sempre el mateix.

"Jo vaig posar al Google Maps, Agències de publicitat a Barcelona, i així vaig trobar una feina. La feina ja no és com fa 20 anys. Els nostres avis i els nostres pares començaven a treballar als 16 anys i s’han jubilat al mateix lloc "

"Si una feina no t’agrada, mou-te, canvia, encara que sigui per fer de becari. Vaig deixar la feina que tenia des de feia 4 anys per passar a ser becària i cobrar 3 vegades menys, però és que em volia dedicar al marketing"

I és que al final, de tot se n’aprèn, tota experiència suma i l’important és treballar en allò que t’interessa i que t’aporta valor.

I com destacar enmig d’una jungla plena de competència?

1. Treballant en la nostra marca personal. En què som bons? Què sabem fer millor? Per què t'han d'escollir a tu i no a una altra persona? Si ets un bon comunicador i tens facilitat per escriure, escriure un bloc, per exemple, és una bona opció.
2. Contactes, contactes i més contactes
3. Prou de queixar-se. Ser pro actius. Aprendre, informar-te, llegir. Actuar.

Plataformes com Twitter, LinkedIn o Google+, ens obren les portes a un món d’informació i contactes que hem de saber aprofitar i gestionar. Poques mans han set les que s’han aixecat quan la Rebeca ha preguntat quantes persones tenien Twitter, i encara menys, no més de dos o tres persones, quan es tractava de Google Reader.

" A Twitter cada vegada hi ha més empreses oferint ofertes de feina. Si tens una entrevista i has buscat informació sobre l’empresa a internet, sempre pots dir alguna cosa a favor teu, que agradi a qui t’està entrevistant "

Un cop hem abandonat la por, la comoditis i ens hem menjat la competència de la jungla, és l’hora d’aprendre i de donar el millor de nosaltres mateixos, ja sigui treballant de community manager, fent publicitat o fent investigació de mercats.

"Al final, com en el cas dels pastissos, el més important és saber a qui et dirigeixes i quines plataformes són les més adequades"

Digues adéu als calimerismes.

Xerrada a càrrec de Rebeca Huerga pels alumnes de l'assignatura "Mercadotècnia II" (ITM) i pels alumnes del Màster Universitari en Màrqueting (MUM).

Dimarts, 25 d'octubre de 2011 - Sala d'Actes, Facultat d'Economia i Empresa, UAB.

Experimento Comparte, n'hauríem d'aprendre

Sortosament, moltes ONG's aconsegueixen recaudar grans quantitats de donacions per poder tirar endevant diferents projectes sense ànim de lucre. Però perquè tinguin èxit, la comunicació i la manera com aquesta es fa és un factor clau.

Les agències de publicitat encarregades de realitzar aquestes campanyes han de fer un esforç més gran per aconseguir que les persones donem sense obtenir "res" a canvi.

En aquest cas, l'agència Shackleton ha sigut l'encarregada de crear la campanya per l'organització Acción Contra el Hambre (ACH Spain).

El passat divendres 14, l'ACH Spain pujava el vídeo de la seva nova campanya a Youtube i en només 5 dies ja havia aconseguit més de 73000 visites.

És una clara aposta per la viralitat del propi video i demostra que no només els videos graciosos d'animalets, caigudes o imatges de grans celebrities poden triomfar a la xarxa.

El video, anomenat Experimento comparte, mostra una situació on hi ha dos nens i un adult en una sala. L'adult deixa als nens sols a la sala amb un plat, tapat, per cadascú. Quan el destapen, només un dels nens té berenar, però sense que ningú els hi digui el comparteixen.

El missatge final és contundent, "En un mundo con capacidad para alimentar al doble de su población, 3'5 niños siguen muriendo de hambre por desnutrición aguda cada año"."Deberíamos aprender"

Des del web experimentocomparte.org es poden fer donacions econòmiques, però també de tiquet-restaurant.

Adrià

L' anunci de Gallina Blanca o el nen de Chucky

Avui ha sigut trending topic a Twitter el nou spot de la marca Gallina Blanca. La raó? Un anunci que, segons la major part de la gent que ha parlat a la xarxa de microblogging, al paper principal té al fill de Chucky, el ninot diabòlic que a finals dels 80 i principis dels 90 ens espantava davant el televisor.

Crítiques hi ha per a tots. No es tracta només de l'aparença del nen protagonista, que és de tot menys adorable (és un nen, un actor, un muntatge d' ordinador?... Un lego?), tampoc la coreografia, que sembla treta d'aquella famosa cançó de l' estiu de Georgie Dann en la qual ens ensenyaven a ballar el "Kasatchock". No.

El pitjor és que el tema cantat per aquest nen, la base, és de la cançó que va popularitzar un torero poc agraciat però molt carismàtic, Jesulín de Ubrique li diuen. "Toa, toa, toa" donava arcades...

Crec que amb la versió "sopa, sopa, sopa" de Gallina Blanca no tornarem a prendre sopa mai més. Deixo el video, però...Vosaltres mateixos:

Aquells meravellosos anys, per Casa Tarradellas

Fa un parell de dies que es va estrenar a la TV. No és l'anunci d'una sèrie, ni és un anunci de roba ni és l'anunci de "la vuelta al cole del Corte Inglés". És el nou anunci de Pizza Casa Tarradellas:

3 minuts d'anunci en els que Casa Tarradellas ens explica d'una forma molt alegre la importància de les tradicions i de la família. Que la vida a la ciutat i les noves tecnologies estan molt bé, però que no oblidem l'aire lliure, la bellesa de la natura i les moltes coses que podem aprendre dels avis. I això, tots aquells que durant la nostra infància hem passat els estius a la casa del poble, ho sabem molt bé.

És un anunci alegre, optimista i amb força càrrega emocional, en bona part gràcies a la cançó que acompanya el spot: “Share Love”, la canta l’Alexia Hampartzoumian Ramio i està feta exclusivament per a aquest anunci.

Ha tingut molt èxit a Twitter i Casa Tarradellas va ser Trending Topic. Es podien llegir opinions de tot tipus. Molts, potser els més nostàlgics, han quedat encantats i emocionats. A molts d'altres, tot i la seva durada, els ha semblat un bon anunci, ben fet i emotiu. Molts altres comenten haver-se sorprès al veure que al final es tractava d'un anunci de pizza, mentre que a molts altres els ha semblat una història massa ensucrada.

Molts twittaires es preguntaven també en quin moment de l'anunci apareixeria una Estrella Damm. Recordeu l'anunci fet a Formentera l'any 2009? Canviant el fons i els personatges, el format i la manera d'explicar són molt molt semblants.

A principis d’aquest mes es celebrava a Vitòria el Branducers, el primer fòrum sobre branded content a Espanya, per debatre sobre l’evolució de la comunicació publicitària, dels continguts de marca i de les autèntiques relacions amb els consumidors. En un moment en el que s'està plantejant si la publicitat entesa com a publicitat tradicional està perdent importància o no, si és encara realment efectiva, en un moment en el que s'està posant en dubte la capacitat de les marques per re-enfocar-se, canviar de direcció i apostar pels nous formats, apareix un anunci televisiu de 3 minuts i revoluciona Twitter. Per què? Perquè ens agrada que ens expliquin una història, amb un principi i un final i sentir-nos-hi identificats. Ens agrada emocionar-nos i si pot ser compartir-ho, i tant si ens ha agradat l’anunci o no, no hem pogut evitar voler saber què és allò del que tothom parla i dir la nostra.

Segurament per aquest motiu, Casa Tarradellas ha acompanyat la nova campanya amb l'entrada de la marca a Youtube, Facebook i Twitter des de principis de Setembre, on fins ara no hi tenien cap presència i on han expressat en diverses ocasions que tenen la voluntat d'escoltar, compartir, innovar i aprendre dels consumidors. Molta feina per davant. Telepizza, per exemple, compta amb gairebé 250.000 fans a Facebook.

Ahir li vaig preguntar a una persona molt propera a mi si li havia agradat l’anunci. La seva resposta:

Si, però no per veure’l massa sovint.

És adequat un anunci de 3 minuts de durada per la TV? Sabent, a més, que a no tardar massa vindran les corresponents versions de 30”, es convertirà en un spot més? D’aquells que, com la majoria, ens cansem de veure i pels quals canviem de canal? Serà efectiu? Són efectius els anuncis que veiem cada dia a la tele?

El que no es pot negar és que de moment la marca ha obtingut un feedback força positiu a través de les xarxes socials, cosa que no és fàcil venint d’un escenari tan saturat. 

Vosaltres què en penseu?

Meri.

També podeu llegir aquest post al meu bloc.

Refranys de colors, megàfons i guerres de Post its.

L'estiu es va acabant i la majoria de nosaltres ja hem gaudit de les nostres vacances. Ens n'emportem records, experiències, calor i moltes i moltes fotos. Però també coses curioses, divertides i creatives com aquestes:

#5citas1color

La Ilustrada Hermandad de Diseñadores és un punt de reunió per als dissenyadors gràfics de Màlaga. Un calurós matí de Juliol, els carrers de la ciutat van despertar-se així:

M'encanta el de "ets més "raro" que un gos verd".

El motiu: treure, simplement, la creativitat al carrer.

El resultat: milers de visites, el hastag #5citas1color va ser Trending Topic nacional i l'agència JWT s'ha interessat per l'acció i ha expressat la voluntat de continuar-la.

En podeu veure més a aquí

Say something nice

Un atril amb un megàfon al centre de Nova York. Una inscripció: "Say something nice".

Els responsables: Improve Everywhere, un col·lectiu de Nova York ja expert en crear experiències esbojarrades i divertides en llocs públics.

El resultat: alegrar el dia a moltes persones i moltes paraules boniques:

Les seves altres "missions" no tenen desperdici.

Post'it War

Així han lluït molts edificis de França aquest estiu:

Els responsables: Post'it War no té un responsables directes, és una iniciativa col·lectiva i tothom qui ho vulgui hi pot col·laborar i afegir-hi fotos.

El motiu: declarar la guerra als veïns!

Us imagineu sortir al carrer demà al matí i veure els edificis plens de Post-its en mil formes vàries? En podeu veure molts més a aquí.

Fins aquí aquest recull d'iniciatives divertides i creatives que ens han cridat l'atenció aquest estiu. No us semblen genials?

meri.

Com anunciar llevagreixos i ser Trending Topic.

Encara avui al matí i des d’ahir a la nit, KH7 era trending topic a Twitter. Es veu que la marca va contractar al director i guionista espanyol Bigas Luna per la seva nova campanya, de la qual s’ha encarregat l’agència de publicitat Paradigma FCM. El resultat, 3 anuncis que han despertat tot tipus d’opinions.

Alguns creuen que són d’allò més sexys...d’altres que són la tonteria més gran que han vist mai i d’altres no poden parar de fer-ne acudits.

Només cal veure’ls per saber que tindran “èxit”, o si més no, que donaran de que parlar.

Podeu veure els altres anuncis a aquí.

No acabo de veure a qui van dirigits els anuncis, si a dones que després de veure’ls pot ser que utilitzin el KH7 amb més alegria, o a dones a les que potser els hi dóna un patatús a mig anunci, o a homes que ara es barallaran per anar corrent al súper a comprar la seva nova “eina”, o a tota una generació de noies que s’escriurien a la samarreta “Pon un KH7 en tu vida”.

Personalment penso que es podia haver fet el mateix sense ensenyar tant. Es poden mostrar moltes coses sense ser tant explícit. Allò de ser subtil, en aquesta campanya s’ho han oblidat.

És difícil innovar per a segons quins productes i no caure sempre en el mateix. L’estiu passat ja van llançar una original campanya en la que van comptar amb la col·laboració de la Fura dels Baus, i amb la que van aconseguir transmetre diferenciació i modernitat.

Rebombori o que ens prenguin seriosament?

Almenys no s’ha repetit el trillat anunci a l’estil Cillit Bang...vosaltres què en penseu?